Diu el Senyor:
«Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dona el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat.»
Is 55,10-11
Salm Responsorial
R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.
Vetlleu per la terra i la regueu,
l’enriquiu a mans plenes.
El rierol de Déu desborda d’aigua
preparant els sembrats. R
Fecundeu la terra amarant els seus solcs,
aplanant els terrossos ablanint-la amb els xàfecs, |
i beneïu el que hi germina. R
Coroneu l’anyada amb l’abundor que cau del cel,
la fertilitat regalima de la vostra carrossa.
Aclama joiós l’herbei de l’estepa,
s’engalanen els turons. R
Les prades es vesteixen de ramats,
les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten. R |
Sl 64,10abcd.10e-1.12-13.14 (R.: Lc 8,8)
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s’ha de revelar en nosaltres.
Perquè tot l’univers creat està atent, esperant que es reveli d’una vegada la glorificació dels fills de Déu. L’univers creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l’hi ha sotmès, donant-li, però, l’esperança que un dia serà alliberat de l’esclavatge d’aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu.
Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta.
Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l’Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l’hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.
Rm 8,18-23
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles.
Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti.»
[Els deixebles s’acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?»
Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res.
En el cas d’ells es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia: “Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut.”
Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
»Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.
»La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d’ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.
»La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna fruit.
»La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i per això dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta.»]
Mt 13,1-23
"Acollir la predicació del Regne de Déu"
Sovint tenim la sensació que tots els nostres esforços de cara a fer realitat el Regne de Déu són inútils. No en veiem massa els resultats. Jesús parla de la predicació del Regne. I dels resultats d’aquesta predicació. Hi ha com a tres respostes negatives: Vingueren els ocells i se la menjaren...; amb la calor s’assecà...; els cards van créixer i l’ofegaren. Només una part va donar o cent o seixanta, o trenta. Com veiem el fruit de la llavor és molt divers i minso. Qui dona fruit? Aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa donen fruit: o cent, o seixanta, o trenta. I els altres? Són els que escolten la predicació però no l’entenen... aquells que tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions sucumbeixen de seguida... o aquells que han sentit la predicació però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no donen fruit. Primer que tot ens hem d’adonar que el més important és la llavor: un camp molt ben llaurat, molt ben preparat sense llavor no donarà fruit. Per tant el que hem de fer és sembrar sempre. La primera lectura ja ens ha dit: Així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fer el que jo volia. Hem de creure en la força de la llavor. Evidentment la nostra terra, és a dir, la nostra vida s’ha de disposar per a rebre la llavor: les persecucions, les preocupacions del món present, la seducció de les riqueses, no entendre la paraula faran que la llavor quedi infecunda. Pau a la segona lectura ens recorda que la nostra mala actitud afecta fins i tot a la creació: Tot l’univers creat està atent esperant la glorificació dels fills de Déu. L’univers creat s’ha trobat sotmès a una situació absurda perquè un altre li ha sotmès: és l’home amb el seu pecat. Però tota la creació com nosaltres espera la redempció final que és la plenitud el Regne de Déu. Hem de creure en la força de la llavor, l’hem de sembrar, hem de ser bona terra que aculli sempre la llavor i doni molt de fruit.
Mn.Jaume Pedrós
Música Sacra
Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.
La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.
|
